Señor Jesús, Tú conoces mi corazón
Que tan lejos de ti vagó, en el pecar.
Tu santa Ley me hizo comprender mi error
Y, tu palabra, mi perdición.
Creí que sólo pude andar
Por los caminos de tu ley,
Y sin tu ayuda alcanzar tu majestad.
Mas tu palabra me enseñó
Que mi pecado, entre los dos,
Desde el principio puso la separación.
Gracias, Señor, porque mi alma en ti confió,
Y vida nueva en ti encontró.
En tu perdón renovaste todo mi ser,
Y vida nueva en tu cruz hallé.
Ahora me queda por vivir
Toda una vida en tu amor,
Siguiendo el camino que tu Hijo mostró.
Fuerzas tú siempre me darás;
En tu palabra hay dirección,
Y alabarte siempre podré. ¡Gracias Señor!
Senyor Jesús, sols Tu saps com és el meu cor
que tan lluny sempre ha estat de Tu, sempre perdut.
La teva llum, va fer veure’m que no era així,
que no era aquest el camí, per ser feliç.
Volia fer-m’ho tot jo sol, i sense ajuda de ningú;
volia trobar-me amb mi mateix, va ser un fracàs!
Però amb la Paraula em vas mostrar que entre Tu i jo hi havia el pecat
i que sols amb el teu amor, podia canviar.
Gràcies, Senyor, per permetre’m amb Tu confiar,
per la misericòrdia que en Tu he trobat.
El teu perdó, que em va fer néixer un altre cop,
per la vida nova que em vas regalar.
Ara comprenc com és l’amor que em farà viure diferent,
que em dona forces, sempre més, amor de Déu.
I amb el cor ple d’humilitat, jo vull pregar-te direcció,
que es faci en mi ta voluntat, gràcies, Senyor.